A Badalona l’Estel: veni, vidi, vinci
Diuen que a on hi ha terra hi ha guerra.
La Baetulo, terra de turons suaus, mediterrània per excel·lència, poblada primer pels ibers, conquerida pels laietans i romanitzada per Plini, afronta un nou desafiament: els caniquillus. Conqueriran aquesta plaça tan preada els lluitadors provinents de la petita aldea anomenada Canic ??. Elisendae, Stella, Diana, Juanus Carlus, Fernandus, Samuelum i Secundinus : Ad gloriam.
Però anem a palmus:
Agility
“Ave iudex eliminati te salutant” ( Salutacions jutge, els que anem a ser eliminats et saluden).
El primer en sortir a l’arena va ser en Samuelum amb la Collie: bona conducció, àgils i rapids com ens tenen acostumats. Completen la pista amb tan sols una falta provocada per un túnel trampa. Excel·lent resultat!!.
Segueix la lluita la Diana amb la Coma. Segura i elegant: allò més difícil ho fa fàcil. Al final del recorregut queden enrere dos pals caiguts. Molt bon resultat!!
El següent en agafar el és en Juanus Carlus. Comencen molt bé la pista, però els nervis del lluitador s’encomanen a la Maggie el que li fa provocar tres refusos.
A continuació agafa el relleu en Fernandus. Arrenquen a córrer amb fermesa, cap obstacle els fa parar. Tan sols un s’interposa a la cursa: el maleït túnel. Finalitzen la pista amb un refús. Molt bon resultat per a qualsevol mortal!!.
Ara li toca baixar a l’arena a l’Elisendae. En Morgan queda clavat davant l’ordre de la lluitadora. Arrenquen en un vist i no vist i tot es tan ràpid, que el jutge podria haver donat per bona l’entrada equivocada al túnel.
Entra a pista en Secundinus. La mirada del guia vol esbrinar que coi cavil·la la gossa. Quan endevina les seves intencions ja es massa tard: la noia pensava en abiit, excesit, evasit, non erupit ( Sortir, fugir, escapar, però no desaparèixer ). Acaben fent un recorregut Dalinià que ni el mateix guia va entendre.
I per últim l’Stella. ella ho tenia clar: el seu lema era veni, vidi, vinci (arribar, veure, vèncer). Que dir!! Tots pendents de l’última representant dels caniquillus. La guia, amb més nervis que el Taboo, arrenca a córrer. Estem tots amb l’ai al cor quan, en baixar la passarel·la el Taboo, la iudex dubta de la zona. Quan la va donar per bona, els caniquillus s’alcen cridant: segueix!!! i la veu retomba dins del Colosseu. Així ho va fer la lluitadora, arribant al final del recorregut i fent un zero. Stella ha conquerit Baetulo, ara noves terres s’obren a l’horitzó. Madrid ??.
Jumping
Alea iacta est (La sort està tirada)
L’opinió general és que el jumping realment era de grau tres. I és cert, molts eliminats. No m’equivocaria gaire si digués que de vint-i-nou, vint van ser eliminats.
Els motius més freqüents de les eliminacions eren: fer els salts al revés del que tocava (Collie, Maggie, Taboo) o fer un túnel que no corresponia (Morgan). En general una pista “poc practicada” al ser de grau tres.
Tan sols parlaré dels dos lluitadors que la van completar, perdoneu-me la resta.
La Diana la va clavar. La conducció diligent coordinada amb girs eficients, la van portar a finalitzar la pista a zero. Aquest resultat combinat amb l’agility li va donar el segon lloc del podi. Un altre caniquillu que conquereix Baetulo. Enhorabona !!!!
En Secundinus no es pot queixar. Tot i fer l’escapada de rigor, Alter idem (un altre cop el mateix) ho va fer prou bé. Salvada l’evasiva, van seguir la pista sense cap entrebanc, acabant-la a zero. Això sí, penalitzada per anar a perdre temps a l’altre banda de la pista.
I ara l’opinió de la Lola: Diu que no li agraden les guerres. A mi tampoc, però existeixen i no podem ignorar-les.
BONES FESTES CANIQUILLUS!!!. “Et in terre pax Homnibus bonae voluntatis” afegeix la Lola, que en sap molt de llatí.