A Santa Coloma de Farners podis de la Lola
Sembla que les galetes de Santa Coloma de Farners han estat profitoses per a la Lola que tant dissabte com diumenge va pujar al calaix més alt del podi.
La Lola, en arribar, va començar a buscar algun company de classe, però la pobre es va quedar amb un pam de nas. Ella sola tenia que fer front a la competició. Això si, les pistes eren “made in Canic”, amb un jutge força conegut (en Josep). Vaja, com a casa.
Encara que l’objectiu principal era fer un zero en una de les quatre oportunitats que varem tenir, no puc dir que estigui descontent. Les lliçons que es desprenen d’aquests dos dies son: confiar més en la gossa quan ha d’entrar a l’eslàlom, ja que sovint li tapo l’entrada, i marcar-li millor la pujada a la rampa o passarel·la.
L’anècdota va ser quan la Lola no va voler pujar al podi i vaig tenir que ser jo qui s’enfilés. Quina fila !!.
El proper cop ho farem millor, oi Lola?.
Oi Secun ??. Respon la gossa amb sorna.
