Al Dogs in Need també hem destacat
Un cop finalitzat l’International Festival del Kennel Club, una representació del Cànic encara s’ha aventurat un centenar de milles més enllà cap a un altre event de gran format: el Dogs in Need. Una competició benèfica amb prop de 2000 participants i 17 pistes simultànies.
Els aventurers han estat la Patum i en Loki amb el suport moral de l’Ela i el logístic de la Neus i en Josep. Realment per ells no es massa aventura ja que fa més de 10 anys que hi participen amb regularitat (excepte quan el COVID o altres circumstàncies ho han impedit).
Aquesta competició es fa de dimarts a diumenge i te una final a la que s’accedeix mitjançant quatre proves selectives. En el cas dels gossos petits o mitjans (com la Patum i en Loki) la selecció es fa dimarts i dimecres i les finals dijous. A banda hi ha també altres competicions (no puntuables per les finals) tots els dies. Això els permet fer una combinació força còmoda: destinar el dilluns a fer el canvi de lloc, disputar dimarts i dimecres les proves selectives (i alguna més) i si hi ha la fortuna de classificar-se córrer dijous les finals. Divendres es un dia diferent ja que en Josep fa de jutge tot el dia i, normalment, dissabte ja toca recollir i iniciar el (llarg) retorn cap a casa.
Aquest ha estat el plantejament d’aquest any. Dimarts la Neus i la Patum van fer un molt bon agility on van acabar terceres (però no era el selectiu), també un jumping sense errors però amb una mica més de temps del que haurien volgut i on van acabar en cinquè lloc i van eliminar-se a l’agility que era selectiu.
En Josep i en Loki, en canvi, es van repartir dos eliminats a les selectives: un per que en Josep es va embolicar i un altre per que en Loki no tenia cap mena d’intenció de fer el que en Josep li proposava.
Així doncs, després del primer dia si la Neus volia anar a la final havia de fer molt bé les dues mànegues de l’endemà. En Josep, en canvi, necessitava de dos miracles: el primer que ells ho fessin molt bé dimecres i el segon que la resta no ho fes gaire bé.
Dimecres vàrem començar amb un agility molt complicat on molta gent es va eliminar però on la Neus i la Patum, conduint al límit com sempre, van aconseguit fer un segon lloc. En Josep i en Loki tenien el dia bo i van guanyar aquesta prova. Després en el jumping selectiu la Patum va decidir fer de Loki i discutir tot el que li deia la Neus, en canvi en Loki i en Josep van seguir molt centrats i van quedar tercers.
Per tant, després de les quatre selectives, en Josep i en Loki tenien un primer i un tercer lloc i la Neus i la Patum un segon i un cinquè. Res d’això garantiria normalment l’accés a la final però l’agility de dimecres havia fet molt de mal així que … Passejada pel bosc i a esperar els resultats.
Cap al vespre, tornant del passeig, comprovem que -encara que al darrers llocs classificatoris- tant en Loki com la Patum havien quedat seleccionats per la final. L’honor del club estava salvat!
Dijous només es corrien les finals de mini i midi. La Neus i la Patum sortien les primeres i van tenir una descoordinació en un salt amb el que la gosseta va sortir pel costat contrari al que la Neus volia i van acabar eliminades una mica més enllà.
En Josep, va fer una pista força bona amb en Loki però va tombar un pal amb el que no teníem gaires esperances de fer cap gran resultat. Un cop passats tots els gossos, però, es va demostrar que les finals tenen una lògica pròpia i en Josep i en Loki van acabar sent tercers en la final del DINAS Classic en grau 6 i categoria mitjana. Un resultat que repeteixen de l’any passat i que ha estat millor del que esperaven.
Divendres proves normals on la Patum es va lluir i va guanyar-se alguns admiradors més i en Josep va fer de jutge amb unes pistes força ràpides que van agradar força.
Com sempre el Dogs in Need és una experiència competitiva però amb un esperit relaxat i ens hi hem trobat molt a gust. Ara toca tornar cap a casa que hi som molt lluny i dimarts vinent reprenem les classes.
Afegim al final la ja tradicional foto amb els trofeus del viatge.
