Auca del Cànic al Vallès
Es veritat, com el Vallès no hi ha res, com també es veritat que per gaudir de bons artistes, has de veure els del Cànic fent pistes.
I qui són aquests artistes? La Neus, la Juli, la Diana, el Sam, l’Estel i el Secun. Tots amb els seus corresponents pinzells.
Anem a pams, o mes ben dit, veiem l’exposició :
Com va anar dissabte?
Pintar sobre tela, te tela. Ho sap molt bé la Neus, que el seu pinzell te “molta tela”. En el jumping la conducció era perfecta però, ai las, en arribar als pals, el pinzell fa un pas en fals. Va ser una mala entesa d’equip. A l’agility la cosa va anar molt millor, tan sols un refús.
El Toni, quan corre amb el pinzell es deixa la pell i és que imposa un ritme que fa patir el bioritme. El jumping li va anar força bé, tan sols l’eslàlom i el túnel li van posar certa dificultat. A l’agility el balancí el va eliminar. Llàstima, hagués fet un bon temps.
L’estil de l’Estel, és com una dansa que al Taboo amansa i amb tots els colors de l’arc de Sant Marti la pista posa fi. Excel·lent resultat, cap fallida i al públic has deixat bocabadat. Doble zero tant al jumping com a l’agility i podi. Felicitats!!!! oe, oe oe oe….
“Pon un seis, pon un cuatro” i abans de dir “y aqui tienes tu retrato” l’artista posa fi a la pista. I es que la Collie sembla que voli ( Josep, gràcies ). Quan el Sam arrenca, la velocitat del so trenca. I tant!!!, va arrencar el millor temps i el doble zero en el jumping. Primer classificat Felicitats!!! oe, oe oe oe… . A l’agility la cosa no va anar tant bé, i es que els bons artistes refan mil vegades les seves obres.
Amb un fi traç d’aquarel·la l’artista repassa tota la passarel·la. Cora l’ambaixadora. I es cert, sempre està entre les primeres. Perfecció, seguretat, dibuixa camins que d’altres ignoren. Sana enveja. A ma alçada dona les pista per acabada. Zero en jumping, zero en l’agility i podi. Felicitats!!! oe, oe oe oe….
Quan el pinzell està remullat el quadro queda malt pinzellat. Ja ens ho va advertir la Diana, la Coma no tenia el dia. Això sí que es una anècdota, no veure la Coma fent zeros. Res, a recuperar-se i esperar millors dies.
La Lola confusa, el salt refusa. Encara estic donant disculpes a la Lola. No va ser culpa seva, “l’artista” es va col·locar en mal lloc i la pobra es va esperar a que s’apartés. Aquesta petita anècdota va fer que no acabes el jumping a zero. A l’agility me la va tornar i a la passarel·la la zona abandona. Total, un refús al jumping ( mea culpa ) i una falta a l’agility ( “seua culpa” ) i tots dos tant contents.
Quins són els artistes del diumenge?
La Mercè, el Joan Carles, el Toni i el Secun. Tots amb els seus corresponents pinzells.
I llavors, com va anar diumenge?
L’artista que amb dos pinzells treballa li donen batalla. Adaptar-se a dos estils diferents nomes ho pot fer la Mercè. En el jumping el Dic anava molt bé, però el penúltim salt l’encara al revés. Llàstima, hagués assolit un zero !!. La Mercè batallant aconsegueix que el Duc acabi la pista de forma brillant. Enhorabona, un zero!!!. A l’agility els dos pinzells van fer que la Mercè s’estirés els cabells. 
La veterania és un grau, i això el pinzell atrau. La Maggie sempre pendent del Joan Carles i amb inspiració d’artista acaba la pista. Fantàstic jumping a zero !!!. Enhorabona. En l’agility, l’eslàlom es va interposar en el camí.
Tant en el jumping com en l’agility el Toni, l’esportista artista, no va tenir el dia. Els pals son fatals i gens banals. Dibuixar una ziga zaga no es fàcil i encara menys si vols uns traç molt ràpid.
I amb traç gruixut acaba el recorregut. El Secun no es pot queixar, un refús en el jumping i una falta a la passarel·la és un bon resultat. Això sí, pintant zones m’esborrones!!I ara l’opinió de la Lola: reserveu xampany que aquest serà un bon any!!! ( Des que es creu que és una bretona francesa ha canviat el cava pel xampany ).
Ens acomiadem Lola ??
Vet aquí un guia i vet aquí un gos que l’article ja s’ha fos. Guau guau
