Campionat d’Espanya 2026
La Neus amb la Patum sots-campiones d’Espanya sènior i en Robert i la Lluna tercers. En Toni ha estat quart amb en Triki gràcies a un segon lloc a la mànega d’agility.
Aquest darrer cap de setmana teníem l’esdeveniment esperat per molta gent i pel que hem estat treballant durant tot un any: el Campionat d’Espanya d’Agility 2026.
Participants
Aquest any hi hem tingut una molt bona representació.
En mida petita i mitjana comptàvem amb la Mònica i la Kira, en Robert i la Lluna, la Neus i la Patum i en Toni amb en Triki.
En mida intermèdia i gran ens representaven l’Eduard amb la Bali, en Marc amb la Mia i l’Arlet amb la Amy.
I encara hi havia més gent del Cànic: l’Elisenda i la Quimera feien de gos en blanc per mostrar com s’havia de fer la pista i en Jordi feia de jutge (ni que també es va marcar una molt bona pista com a gos en blanc).
El lloc
La competició es feia a la Hípica de Toledo, un lloc molt gran però una mica just d’infraestructura per tanta gent. Hi havia dos rings a l’exterior amb un terra que ens feia patir una mica per com s’hi correria. Durant el reconeixement de pista el terra es veia una mica tou però semblava bo pels gossos.
Quan ens hi vàrem posar resulta que els gossos corrien molt bé però que els guies patien per mantenir el ritme, això va provocar més d’un canvi de conducció durant el recorregut i més d’un ensurt. A més, a mesura que passaven més equips, la cosa s’anava complicant encara que la organització va anar prenent mesures per reduir-ho com regar la pista, passar rodets i anar aplanant sovint amb rasclets.
Per acabar-ho d’adobar, i com podíem imaginar en un campionat, els recorreguts que es van plantejar eren força complicats. Tots ho vàrem donar tot, ni que haver arribat al Campionat ja era el més important, tots hi volíem fer un bon paper.
Competició per equips
Amb tots aquests condicionants divendres es va fer la competició per equips.
El nostre equip de petits i mitjans (Kira, Lluna, Patum i Triki) va fer una primera mànega força bona que ens situava a la final. El segon recorregut d’agility, però, va ser implacable amb els nostres esportistes i ens va tocar veure la final des de les grades.
Amb l’equip de mitjans i grans (Bali, Mia i Amy) entre els recorreguts exigents, el terra i errors de conducció tampoc ens en vàrem acabar de sortir.
Campionat d’Espanya sènior
Dissabte, en el campionat individual sènior, si que ens vàrem fer notar. D’entrada la Patum va guanyar la primera manega de jumping amb el que afrontava l’agility amb molta confiança.
A l’hora de fer la segona mànega, l’agility, el dia que havia estat tot gris es va complicar de cop. La cosa va començar amb uns cops de vent que tombaven les tanques i obstacles, fins i tot va caldre una persona subjectant el balancí fins que el gos hi arribava. Després del vent vàrem tenir una intensa pluja i això va ser just al moment en que ens tocava sortir a nosaltres.
Doncs bé, la Lluna va córrer com mai, cames ajudeu-me, potser volia acabar ràpid per no mullar-se tant. El fet és que, com en Robert també corria molt, van acabar a zero amb bon temps i es van endur el tercer lloc al Campionat d’Espanya Sènior. Un just reconeixement a tota la feina que porta feta aquest equip.
La Patum tampoc volia mullar-se i, bo i que normalment és molt complidora, aquest cop no va voler fer ni el quiet a la sortida. La Neus tampoc estava per punyetes així que van començar la pista directament.
Pista molt ràpida i emocionant fins un salt després de la rampa que la Patum es va passar de llarg, com sempre per culpa del guia que potser va acompanyar massa a la gossa a la rampa. Ja tenia un refús i estava a punt de tornar cap a la Neus amb el que s’eliminaria però aquesta dona sempre te recursos i la Patum és molt obedient (Santa Patum) així que, encara no sabem ben bé com, la Neus va aconseguir que la Patum tornés sense saltar i completés la pista correctament.
Al final aquest recorregut sumat a l’anterior les va proclamar sots-campiones d’Espanya Sènior.
Campionat individual
Dissabte es va disputar la primera mànega del campionat individual, uns jumping força exigents on més de la meitat de competidors van acabar eliminats. En el cas del Cànic només en Toni amb en Triki, que va fer el cinquè recorregut més ràpid de la mànega, i en Robert amb la Lluna van aconseguir finalitzar-lo.
L’endemà tocava córrer la segona mànega: l’agility. Feia molta calor i ara ja sabíem com es corria al terreny però calia afrontar-la per tal acabar amb un bon paper.
En les categories petites, la Mònica amb la Kira i en Robert amb la Lluna van aconseguir completar el seu recorregut, acabant en la part mitja de la classificació.
Aquesta segona mànega, com totes les finals, es corria per ordre invers de classificació. Quan en categoria mitjana li va tocar sortir a en Toni amb el Triki encara mancaven 26 equips amb millor resultat previ, no era per tant moment per la prudència. Van fer un jumping estratosfèric, sense cap error i a una velocitat de gairebé 6 metres per segon. Feina feta, ara tocava veure que feien els equips que mancaven sobre una pista tan exigent. El cert és que no ho varen fer tant bé. Al final en Toni va fer el segon lloc a la mànega d’agility i va acabar en quarta posició a la classificació general, una remuntada espectacular i ben merescuda. Enhorabona!
L’Eduard i la Bali també sortien de la part mitjana de la classificació i també van fer un recorregut sense errors i molt ràpid. Va aconseguir quedar en quart lloc de l’agility en mida gran avançant a molts dels gossos que tenia al davant acabant al final en el terç superior de la classificació. Ja pot estar ben orgullós de la seva actuació en el seu primer Campionat d’Espanya.
L’experiència
Ha estat un gran campionat, organitzat amb molta empenta i voluntat. El lloc estava bé ni que el terra condicionava les conduccions i caldria preveure més infraestructures.
Les pistes han estat maques però molt exigents (alguna potser un pel massa i tot). Els millors dissenys, els d’en Jordi que és de la casa i ja ens el coneixem.
Gràcies a tots pel bon ambient i la companyonia. Sou uns cracs, l’any vinent més i millor!
