“Cantant sota la pluja” i podi de la Diana
Qui no recorda la mítica escena: en el llindar de la porta Gene Kelly besa a Debbie Reynolds. Quan ella desapareix, tancant la porta rere seu, el protagonista esclata d’alegria. No li preocupa el mal temps. Tanca el paraigües, es treu el barret i es posa a ballar i a xipollejar els tolls d’aigua a ritme del seu cor. I és que quan un està enamorat les contrarietats s’esfumen.
Com passa a la pel·lícula, el temps no va ser impediment perquè els nostres enamorats de l’agility sortissin a pista. Això sí, algú va trobar en falta el fanal al mig de la pista per poder-se orientar i agafar-se per no caure en el giravolts i d’altres, van xipollejar amb massa precaució els toll d’aigua.
Condicions complicades per fer una bona corografia, fins hi tot, un repte més dificultós que el de Gene Kelly. Aquí son dos els que han d’anar coordinats. Per tot això em trec el barret davant l’exhibició dels nostres “caniquillos”.
I ja que parlem de barrets, anem a posar a cada participant el seu barret.
Barret copa alta: Té connotacions de respectabilitat però en el seus orígens eren revolucionaris. La Mercè ens va oferir un agility impecable. El Dic estava en la fase de respectabilitat. No va cometre cap errada i seguia al peu de lletra les indicacions de la seva guia i a bon ritme. Pista rodona com un zero. En el jumping, el Dic va treure la seva vessant revolucionaria. Buscava camins alternatius i al final va fer un salt al revés del que tocava. | ||
Barret Tweed Woody: És un barret petit i flexible. Té la gran avantatge que es pot dur a la butxaca. El més petit de la colla, el Jake, ens va oferir bones pistes i l’ai al cor (no te la fotis!!). La Monica va fer un agility encomiable, tan sols un refús encarant el túnel. En el jumping es va treure l’espineta. Tot i dubtar quina ordre donar, el Jake ho tenia clar, va entrar al túnel per on tocava. Un zero ben merescut. | ||
Barret de hippy: Barret ple de flors i de colors. Evidentment, es el barret del Hippy. A l’agility l’alegria del ca la va manifestar saltant del balanci i a la baixada de la passarel·la. Molt content anava ell. En el jumping, la llibertat innata del Hippy va fer que desobeís a la Mercè i entrés al túnel per la boca que no tocava. | ||
Barret de Gales fora!!, visca el Birret!!. El barret de gales és el que porten els estudiants i el birret és el que assoleixen els llicenciats en acabar els seus estudis. La Diana i la Saya ens van delectar amb un doble zero. Conduccions perfectes, obediència total fins hi tot en punts conflictius. Resumint: calaix mes alt del podi i pas a primera divisió. Felicitats!! | ||
Barret Canotier: És un barret d’estiu, alegre i mariner. L’usen els gondolers. El Fish, estava en el seu ambient natural: l’aigua. No sé si això el va atraure més que obeir a l’Eva. En l’agility tan sols una falta en baixar a la passarel·la. Molt alegra el va baixar. En el jumping tot anava perfecte fins que en l’últim salt el ca se’l va passar de llarg i va anar directe a la sortida. Amb tanta aigua, el Fish s’ha pres un dia d’esbarjo. Però aviat el veurem amb el birret. Segur. | ||
Gorra de Baseball NY: Hi ha qui prefereix la gorra en lloc del barret, és més esportiu. L’Ezequiel i la Mel, que per primera vegada es presentaven a la Federació, van fer bona la teoria del principiant. Molt bona pista en l’agility, sense cap error. Arribar, moldre i primer zero. En el jumping tot apuntava que acabaria en també zero, llàstima que al sortir de l’eslàlom la Mel encarés directe el túnel i no fes prèviament el rere. | ||
Tocat de plomes indi: Les plomes, com els galons militars, són guanyats en combats davant d’altres pobles indis. Com més plomes, més rang dins la tribu. Com no pot ser d’altre manera parlem de la Sioux. A l’agility bona entesa d’equip: el zero estava a tocar. Llàstima del penúltim obstacle: la passarel·la i la seva maleïda zona. En el jumping molt bona pista, sense cap entrebanc, que finalitza amb un zero. Segur que la Sioux haurà conquerit alguna ploma més pel seu tocat. | ||
Salacot fora!!, visca el barret Cloche!! : El salacot és el típic barret d’explorador. El barret cloche és el clàssic del segle 20. Molt femení. Per lluir-lo, el pentinat tenia que ser a lo garçonne. La Lola, efectivament, es va deixar el salacot a casa. Res d’explorar altres mons, altres terres, l’objectiu: seduir el públic. A l’agility es va encasquetar el cloche i va fer una pista excel·lent i amb un bon temps. Tan sols la zona de la passarel·la va fallar. En el jumping no es va treure el cloche i va fer una pistassa a zero i també amb un molt bon temps. Em va seduir totalment. |
Com heu pogut comprovar les pistes que han fet els “caniquillus” eren per treure’s el barret.
I ara l’opinió de la Lola:
I’m singing in the rain Just singing in the rain What a glorious feeling I’m happy again I’m laughing at clouds So dark up above The sun’s in my heart And I’m ready for Love […] | Estic cantant sota la pluja Senzillament cantant sota la pluja Quina sensació tan gratificant Soc feliç de nou Me’n ric dels núvols Tant fosc allà a dalt El sol esta en el meu cor I jo estic preparat per l’amor [… |
Jajajaja… Lola sabia que ballaves molt bé però no sabia que cantaves millor!!
Ens acomiadem?
Fins la pròxima, guau guau…