Doble podi de la Carme a Can Roja
Aquest darrer cap de setmana, hi havia competició a Can Roja. Es pot dir que ha estat un cap de setmana molt, però molt calorós degut a una onada de calor provinent del Sud. En grau II erem quatre competidores apuntades per dissabte, però tres d’elles ens vam “rajar” per por de desfer-nos en mig de la pista. Tant sols la indestructible “Iron woman” (Carme) i la seva fidel “Iron dog” (Striptease) van tenir la valentia de presentar-se.
Jo vaig ser una de les “rajades” i em tocava fer la crònica, així que encara que no hi fos, intentaré explicar com els hi va anar a les “Irons” amb l’ajuda de la meva bola de vidre. Veig… veig.. veig un jumping molt divertit però amb els seus punts de control , veig a la Carme intentant que la Striptease faci el quiet, però ho deixa estar i comencen la pista amb molt bona velocitat, molt bona conducció de la Carme i… ohhh…. la Striptease falla l’entrada al slalom, retrocedeix, s’encara be , fent-lo molt ràpida i acabant la pista dins del temps.
L’agility era una mica més complicat, pel que m’ensenya la meva bola màgica sembla que els hi costarà un pel més. Tornen a començar intentant fer el quiet, però igual que al jumping la Carme no insisteix gaire i comencen a córrer , uns bons salts, una magnifica rampa…. veig una passarela on sembla que el tartán estigui desfent-se ( deuen ser els 38º ) i la Striptease decideix no tocar la zona… no es vol cremar les potetes, ho hem d’entendre. S’apropa al slalom i ohhh una altre vegada entra malament, amb tanta calor sembla que la Striptease es va pensar que era un miratge…. la Carme li diu que no, que és molt real, així que la Strip el va rependre a la velocitat del llampec , finalitzant la competició amb un merescut 3er lloc al podi , i com a premi una escarapel·la per la Striptease i un bronzejat magnífic per la Carme.
PD: Una cronista sempre hauria de tenir una bola de vidre a la seva vida :)
Diumenge els competidors vem ser més valents, es clar que la competició començava a les 8 del matí i el sol encara no s’havia despertat.
Els primers en sortir al jumping van ser en Qumba i Juanjo. El Qumba no va aguantar el quiet ni un segon, ens va dir que sentat se li cremaven les parts nobles i que això no era acceptable, així que Juanjo va acceptar les raons de Qumba i va sortir amb ell, fent una pista rapidíssima , molt ben guiat i acabant amb molt bon temps, això si… amb un palet caigut.
El segon era Hippy i li va donar la mateixa explicació que el Qumba a l’hora de no fer el quiet, les parts nobles no es poden cremar, així que sense quiet van sortir escopetejats fent una pista fantàstica, fent uns quans canvis pel darrera que fins fa poc Hippy no els entenia, i fent dues refusades al slalom per anar massa espitós.
Ara li tocava a la Carme, que si el dia abans a 38º va fer bones pistes , imagineu-vos a 29º. Doncs si, ho va fer…, un jumping genial, rapidíssim i a zero.
Ara li tocava a la Ela, que va sortir fent un quiet curtet, possiblement per la mateixa raó que els seus companys estàndard. Tant la Neus com l’Ela van fer una pista fluidíssima, molt ben guiada per la Neus i ben ràpida per part de la Ela, així que un zero més a la cartilla.
L’últim participant era en Wifi, que ens va deleitar amb un quiet excepcional, una sortida molt ràpida però amb una topada contra un obstacle que el va despistar. La Tina va comprovar que en Wifi estigués be però la pista ja no va ser com les que ens te acostumats. El terra era molt dur per a ell, derrapava massa i semblava que ell no es trobava del tot segur.
L’agility tenia un parell de punts on ens podíem eliminar fàcilment, però pocs hi vem caure.
El primer en sortir va ser en Wifi , va començar amb el ímpetu que el caracteritza, però a l’arribar a la roda la va saltar pel costat, es notava que no li agradava el terreny, seguia derrapant i bordant-li a la Tina que intentava relaxar-lo per a que no derrapés tant i ho va aconsseguir acabant la pista amb molt bones zones.
La següent era l’Ela, que anava fent una pista molt bona fins que va decidir inventar-se el recorregut , el que li deia la Neus no li agradava gens, així que es van eliminar i acabant la pista fent unes zones envejables.
Ara li tocava a la Carme i, com no, ens van tornar a oferir un agility genial, a zero, amb molt bones zones i molt bona velocitat, aconseguint així un altre doble zero (Carme si t’en sobren… jo els accepto) i un primer lloc al podi. Sou unes cracks!!!
En Hippy era el seguent, em va fer un quiet genial, no sé si per la calor, perquè hi havia una persona davant del salt o per que va aprenent a fer el quiet. Espero que sigui això últim. Doncs be, el més remarcable d’aquesta pista es que em vaig perdre… si.. si… després de dos anys de competir, per primera vegada al meu curriculum, em vaig perdre, així que em vaig endur un bon eliminat.
Ja en últim lloc en Qumba que va començar amb molt bon ritme, fent un eslàlom espectacular i un salt de zona de rampa també espectacular, una conducció molt bona i efectiva de Juanjo … i com no… un palet al terra.
Vem aconseguir acabar cap a quarts d’onze i cap a casa… Allà vem deixar als nostres companys de G3 i G1 esperant que el sol tornés a fer de les seves i aixi tenir un bon bronzejat.
