Dogs in Need: finals de mini i midi

Dijous

Dijous, a mitja setmana del Dogs in Need, es destina a les finals de mini i midi. Aquest dia només s’usa el main ring, es tanquen els altres tretze i tothom s’instal·la amb cadires al voltant del ring principal des de primera hora fins que acaben ben bé a l’hora de dinar.

Un cop allà van combinant la visió de les finals amb visites als diversos establiments muntats al voltant (begudes, gelats, pizza, baked potatoes …) o per anar a buscar el gos per competir, passejar-lo o el que calgui. Es un dia en que es comença una mica més tard i on tot te un aire més festiu.

Com sabeu, després de les proves de selecció finalment tots els mini i midi del Cànic hem aconseguir classificar-nos, el cert és que alguns pels pèls però aquí estem que és l’important ja que a les finals tothom parteix de zero.

Després de les proves pels guies més joves i els graus de debutants han tocat les finals de grau 4 i 5 (el que seria un grau 2 a casa nostra) en que han participat la Neus i l’Ela en mida petita i en Josep i en Loki en mitjana. La pista no era gaire difícil però la pressió dels guies l’acabava de complicar.

El primer equip en sortir ha estat el format per la Neus i l’Ela i han anat superant la pista sense entrebancs: perfecte a la rampa (ni que es pujava una mica en angle), balancí correcte (no és un problema per ella), cap pal a terra i a bon ritme … Tot va bé.

La passarel·la era l’obstàcle 17 i l’Ela no s’atura pèrò toca perfectament la zona, només queda un salt en angle, una volta sobre el 19 i el salt final. L’Ela fa bé el 18 i el 19 però la Neus, no sabem com, ha anat a parar al costat contrari del que esperava. Cap problema, des d’allà mateix envia la gossa al 20 i segueix cap endavant. L’Ela salta el 20 … i la barra cau a terra.

Tots dient-li a la Neus que havia estat per que ella havia baixat el ritme i ella explicant que per aquell costat no tenia espai. Al final, per tant, una falta i lluny dels llocs del davant.

Després, en mitjans, ha sortit en Josep amb en Loki. Una mica atabalat, com sempre, però ha anat superant la pista a molt bon ritme. Cap problema amb el balancí (això “pinta” bé), una rampa al límit de les que fa ell però que no penalitza, cap pal a terra … i arriba a la passarel·la.

Com ja havia tocat bé el balancí i estaven tan a prop del final en Loki ha considerat que podia saltar des de mitja baixada i així guanyar temps. Si que han guanyat temps però el jutge els ha posat una falta com una casa de pagès.

Així que tot ha quedat en un gairebé i en veure on hagués quedat, per temps, si no hagués fet la falta.

Després del grau 5, canvi de pista per la prova de grau 6 on competeixen l’Elisenda i en Drac. La pista que planteja el jutge ja te una mica més de complexitat. Ja ens va bé, que en Drac ja te onze anys i a còrrer molts el guanyen. Quan més complicada millor per ell que com sabeu gairebé mai penalitza.

Quan els arriba el moment l’Elisenda i en Drac aborden el recorregut amb tota seguretat. Cap problema a la rampa i arribem al balancí, un punt on en Drac de vegades pot animar-se a sortir abans d’hora… Però no ha estat el cas, balancí perfecte i seguim els volts i revolts de la pista cap al final.

Com abans, la passarel·la està prop del final, només que aquest cop el salt següent ha de fer-se per darrera. Cap problema per un equip amb l’experiència de l’Elisenda i en Drac.  L’Elisenda es situa per marcar correctament el salt … i en Drac el salta la baixada de la passarel·la!

Això si que no ens ho esperàvem, després d’això acaba la pista sense problemes.

Per tant, tots els petits i mitjans del club han acabat la pista amb una falta. Aquest any no ens emportarem trofeu com en edicions anteriors.

Però … encara ens queda alguna opció: diumenge és la final dels gossos de mida gran i tenim a en Morgan pre-seleccionat. La Vipper encara no ho sabem, les seves seleccions son divendres i dissabte però esperem que en faci alguna prou bé com per poder anar a la final.

Ja us ho anirem explicant tot plegat.