Els jumpings seran sempre nostres
Els amants de l’agility, vam inaugurar la PRIMAVERA en les instal·lacions del vetera Vallés Club Caní.L’ambient familiar, que sempre dispensa el Club, i les pistes proposades pel Jutge Marc Rabadà, van fer que els aficionats passéssim un cap de setmana molt agradable.
| La primavera ha venido nadie sabe como ha sido. A. Machado |
No feu massa cas, mès aviat es:
El invierno no se ha ido |
Bé, deixem la poesia pels poetes i entrem a la crònica:
Dissabte 20
Jumping
En Josep va fer una pista molt fluida, ràpida i amb molta seguretat. Dos pals van fer caure el 0 que era ben merescut.
En Joan Miquel amb la Cloe van fer una “pistassa”. Cap error, amb ordres a distancia i una velocitat que va marcar el temps. PA.
En Secun i la Lola també van fer la pista a 0. Ara bé, el primer moviment va ser a piacere ni que un cop connectada va passar a andante/allegro.
Agility
Aquí la sort ens va contrariar i mai més ben dit. Els tres gossos van fer el contrari del que tenien que fer: fer els salts per la part contraria.
| I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! Que tot està per fer i tot es possible Martí Pol |
No és del tot cert, hi ha molta feina feta i molta millora. Tornem a deixar la poesia i centrem-nos a la crònica:
Diumenge 21
Agility
En Josep i en Loki són els primers en sortir. Glups… el segon obstacle és el balanci. No el refusa, el puja amb seguretat, llàstima que es precipita en abandonar-lo. A la repetició el fa de forma perfecta. Increïble la confiança que ha anat agafant amb l’obstacle. La resta, perfecta.
En Juanjo i en Sioux són els següents a sortir. Demostren seguretat i convicció en cada obstacle salvat. Tant sols dos faltes els han truncat el 0.
La Carme i la Striptease ens ofereixen una bona pista. Segures del que fan i amb confiança. La gosseta ja té “certa edat” i cal acompanyar-la a cada obstacle. Això és esgotador, però per a una campiona es fa el que sigui per gaudir dels moments.
En Joan Miquel li fa repetir el balanci a la Cloe. Si no surt bé, cal repetir-lo. No es bo perdonar, que es podria convertir en costum. La resta, senzillament perfecta.
En Secun i la Lola són els últims en tancar la serie caniquilla. Tot i l’arrancada lenta que fa restar segons decisius, quan connecta, s’hi posa. Agility a 0 pero… un pel lenta.
Jumping
La Carme i la Striptease regalen al public un savoir-faire. Cap falta. El seu exercici li comporta un 0, Pv i quedar segona en el podi. FELICITATS! O com diu la Carme BRAVISIMO!
En Juanjo i el Sioux, no volen ser menys i acaben amb un 0 i Pv.
En Joan Miquel ho peta. Són d’aquells jumpings que, si et despistes només, veus l’ultim salt. Ràpid, segur a les distancies, se’ls veu compenetrats dins la pista. Senzillament, prometedor. A la saca un Pa.
En Josep i el Loki no volen ser menys. Corre, corre i corre. Salvar obstacles de la forma més efectiva. La recompensa un jumping a 0 i un Pa.
En Secun i la Lola també se sumen a la festa. Comencen “sin prisas pero sin pausas” i acaben amb el guia bufant. Exercici a 0. Llàstima de l’inici.
I ara la Lola, que també sent la primavera, ens delectara amb una Oda. Diu que s’hi sent molt identificada. Val la pena escoltar-la:
ODA AL PERRO: El perro me pregunta El perro se detiene, Y así pregunta el perro Pablo Neruda |
M’he emocionat. També m’identifico
Ens acomiadem? Fins la pròxima, guau guau.
