En Josep ha estat jutjant a Crufts

Han estat diversos dies de competició i ha estat una experiència interesant per l’alt nivell dels participants i la cura amb que s’ha organitzat l’event. Al Regne Unit el nombre de participants en agility es compta per milers (enlloc de pocs centenars com a casa nostra) i alguns competidors tenen un nivell molt alt (per exemple la dos cops Campiona del Mon en categoria mitjana o el SotsCampió del Mon en estàndard).

En cadascun dels dies es van disputar diverses finals, la més rellevant potser va ser la competició internacional de dissabte en que participaven gossos molt destacats de múltiples païssos on, bo i les diverses opcions de conducció, en general, tots se’n varen sortir. Podeu veure el recorregut d’agility que se’ls va plantejar (en breu alguns més a l’espai de recorreguts d’aquesta web).

L’exposició te una altra dimensió del que estem acostumats per aquí. Com deiem hi havia 22.000 gossos inscrits entre els dos dies ocupant cinc pavellons del NEC (espai d’exposicions). Els rings de competició s’alternaven amb les botigues amb tota mena d’accessoris i complements per a gossos (no les varem comptar però segur que n’hi havia més de cent) i els rings amb diverses activitats. Molts estands estaven relacionats amb gossos d’assistència per a disminuits (que els ajuden en les feines diàries), gossos d’alerta mèdica (detecten possibles baixades del nivell de glucosa en diabètics o fins i tot poden detectar cancers), gossos de rescat … També activitats per a nens, indicacions sobre com han d’apropar-se als gossos que no coneixen, que fer si un gos els espanta o els tomba, diverses societats protectores … Tot això amb una àmplia cobertura mediàtica: programa resum de 7 a 9 del vespre cada dia, retransmissió en directe de les activitats del ring central per internet (http://www.dfscrufts.tv) i una emissora de radio pròpia. Es a dir, ens porten molt d’avantatge.

En l’organització de les proves d’agility l’equip de pista era d’unes 15 persones amb tres coordinadors, a la taula de control hi havia unes 6 persones incloent sempre un dels responsables de la retransmisió de l’event. Hi havia unes 6 càmares distribuides pel ring més una mòbil (tipus girafa) que anava seguint el gos de prop (i el públic de tant en tant). Tot plegat feia que la transmisió de la prova fos d’allò més efectiva: amb múltiples canvis de pla (general, gos de prop, eslàlom i passarel·la de cara …) incloent la cara del jutge quan algun gos s’eliminava i la repetició després de cada gos dels seus millors moments a càmara lenta mentre el següent competidor es preparava.

La iluminació de l’espai era part de l’espectacle: amb focus enfocant als protagonistes,amb llum blava durant els canvis de pista (per la televisió feia una sensació molt més fosca que en viu), amb un seguit de punts il·luminats al terra que canviaven de mida i posició per les actuacions i lliuraments de trofeus, tota mena d’efectes sobre el públic … Molt treballat i amb molt de criteri. Es nota que fa molts anys que s’hi dediquen amb un gran resó mediàtic.

Asistir a Crufts és una experiència enriquidora pels que ens agrada fer activitats amb els nostres gossos. Jutjar-hi una competició és un privilegi. En el ring d’activitats, on es feia l’agility, hi va haver molts altres actes. En dog dancing (que ells insisteixen en anomenar heelwork to music) hi ha hagut actuacions excepcionals que ens permetran aprendre noves rutines. En obediència grups de 40 golden retriever perfectament coordinats, gossos de recerca, terriers empaitant un troç de roba que corria per la pista … Tot això amb la culminació de l’exposició el darrer dia amb la disputa d’alguna final (com la de classe campions d’agility), una actuació excepcional de dog dancing i la disputa del millor gos de l’exposició (Best in show). Un acte que és tota una tradició a Anglaterra, pel que s’havia d’adquirir una entrada específica (d’uns 35€) a més de la d’accés general (d’uns 25€) i pel que era dificil, fins i tot, aconseguir entrades.