En Rufo comença la temporada amb autoritat
La Fira de Campllong és una d’aquelles proves clàssiques a les que ve de gust asistir. Sempre hi ha públic, hi ha la fira al costat amb múltiples paradetes, ofereixen sopar als participants i acompanyants. Addicionalment alguns varem fer una visita prèvia a un restaurant proper on fan uns cargols espectaculars. tot plegat, un bon context per la competició
Aquest cop, però, els participants de grau I, no es varen animar gaire. Varem comptar amb en la Vilma que es trobava en plena eufòria hormonal (coses de la primavera) i que fa fer treballar d’allò més a en Josep i amb la Laura que va finalitzar les dues pistes amb el Sky fent molt bons recorreguts. A veure si a la prova del proper dissabte a Vidreres podem ser més gent!
En grau II hi va haver molt bones actuacions. Despres de la mànega d’agility l’Elisenda amb en Drac i en José amb en Rufo anàven primers i segons respectivament sense cap penalització.
Al darrera, amb una falta, seguien la Montse amb la Nit (que va tornar a fer una pasarel·la espectacular), en Josep amb la Fosca i en Jordi amb la Nit.
En la mànega de jumping cal destacar l’actuació d’en Toni i en Cookie que, en el seu debut en grau II, vàren fer el segon millor recorregut entre tots els participants de mini i midi.
En la segona mànega, l’Elisenda va tenir una “pega” amb el slalom però en José va repetir la seva bona actuació i va aconseguir un doble zero que el va fer pujar al primer lloc de la classificació conjunta de mini i midi.
En Josep i la Fosca amb un excel·lent i un zero al final van quedar en tercer lloc del podi.
Ara que la Fosca i la Nit, que ja son molt grans, han passat per la nova temporada a grau II. Només ens queden l’Isma i la Chula per defensar l’honor del club a la màxima categoria. Aquest cop, però, bo i fer bons recorreguts, no van tenir gaire sort.
Després del lliurament de trofeus, varem sopar per cortesia de l’organització. Val a dir que ho van preparar molt bé: bo, ràpid i la quantitat necessària.
Això si, no varem fer gaire sobretaula i ràpidament varem tornar cap a casa perque l’endemà alguns havíem de ser a dos quarts de nou del matí a a Anglesola per disputar la penúltima prova de la lliga catalana d’agility. Això, però, ja és una altra crònica.
