Llonganissa? No, botifarra!
La prova va començar amb en Loki i en Josep en grau I i no estaven del tot centrats. En la primera mànega el jutge, la taula, la passarel·la tot feia una mica (o una força) de por i en Loki va anar a la seva. En la segona va ser un tunel prop del final del slalom el que va atreure al Loki abans d’acabar-lo. Un cop comprovat que impossible esmenar-ho, tots dos van seguir ben contents fins arribar a la taula o en Loki va estar reflexionant una bona estona abans de pujar-hi.
Desprès del grau I, van arribar els grups de grau II, amb la Coma, en Morgan, en Taboo, en Qumba, en Hippy i la Collie i del grau III, amb la Taca, la Sacha i en Drac.
En grau II l’Emilio va posar pistes no especialment complicades amb algun punt desencarat, pals baixos i temps assequibles.
La Coma va aconseguir un bonic doble zero que va fer molt feliç a la Diana.
En Hippy va sortir una miqueta estrany a l’agility i la Mercè va optar per marxar contenta i al jumping van estar molt més centradets.
En Morgan va fer un fantàstic agility a 0 desprès d’eliminar-se tres vegades en el quiet però al jumping ja va poder tenir un zero real.
En Qumba, espectacular com sempre, va fer un gran agility sols amb falta a la roda (la va petar) i al jumping va estar persistent en una entrada de túnel que no tocava fer però que al Qumba li semblava genial.
La Collie sempre fa coses diferents, desprès d’una correcció al quiet van fer un agility molt bo amb falta a la baixada de la rampa i a la pujada de la passarel·la. Al jumping va decidir equivocar-se en el mateix punt que en Qumba per solidaritat o bogeria, no sabem el motiu.
En Taboo va tenir un dia interessant amb els túnels; en un no va entrar perquè l’Estel no el va acompanyar i en un altre va fer distancia i va entrar en la boca que no tocava. Al jumping va seguir la linea de la resta de companys de grau II, túnels raros.
A grau III, en l’agility, en Drac i la Sacha van repetir la passarel·la ja que havien de treballar per la selectiva.
La Taca anava a “full” i va fer falta a la rampa i al balancí i un refús en el túnel (una costum que comença a agradar-li). Al jumping va anar fluïda amb alguna encallada en un túnel i en un salt on s’havia de recollir el gos.
En Drac va fer 0 i la Sacha va treu’res el penúltim jumping per classificar-se pel Campionat d’Espanya.
En resum: cap llonganissa, molta feina feta i molts deures per casa.
Per cert, moltes gràcies a tots els que ens acompanyeu en aquestes llargues (i fredes aventures):