¿Morgancito donde está?
Diumenge, els tercers en correr del Cànic eren dels de 1a Divisió i aquest cop estaven solets la Coma i en Morgan.
Morgan? On? La Comita estava preocupada perquè li havien dit que el seu company havia tingut problemes mecànics i no sabien si arribarien a la prova.
El jutge va iniciar la prova amb un jumping amb força ziga-zagues i alguns angles pronunciats. La Coma havia de deixar alt el llistó petr tots dos i va solventar molt bé la pista amb només un palet a l’inici del recorregut.
Tocava reconeixer l’agility i el nostre dobermann encara no s’havia personat a la prova, van demanar de posar-lo l’ultim en competir a veure si com a mínim podia fer la segona manega i la Coma i la Diana van haver de tornar a reconeixer pels 2.
Ja estaven saltant els estandars que per fi van arribar els nostres accidentats i la Diana va començar la seva classe de reconeixement exterior de pista intensiu per l’Elisenda. No nomes van memoritzar la pista sinó que va avisar de les trampes amb deteniment i massa es devien centrar en els seus companys que quan els hi va tocar fer-la a la Diana i la Coma, van caure en la trampa que més havien recalcat. Si es que no es pot estar per tot!
En Morgan va anar fent la pista com la Diana els havia indicat i quan ja semblava que tot anava massa bé, el nostre dobermann impetuós va decidir que la baixada de la passarel·la era un punt massa crític per deixar-lo passar i no només es va saltar la zona sinó que va acompanyar el moviment amb una mossegada a la panxa de la seva guia. Desprès d’un dia durillo com el que havien passat, li vam perdonar.
No va ser un dia de gaires resultats però si de companyerisme.
Diana, Neus, compis que ens vau ajudar, us en devem una!
