En Qumba es retira de la competició

A tots vosaltres, que esperàveu llegir la crònica dels equips de la categoria estàndard que vàrem participar en l’Open contra el càncer organitzat pel Club d’Agility Badalona, voldria demanar-vos disculpes per avançat. Voldria aprofitar aquest espai que em facilita el Cànic per una raó personal. Especialment, voldria comptar amb la comprensió de la Diana, que va participar amb la Coma i la Saya, classificant aquesta darrera per la final de l’Open. També amb la de l’Eva i del Sam, que es van intercanviar el gossos i van gaudir respectivament de la briosa conducció necessària pel guiatge de la Collie i de la seductora seguretat en el guiatge d’en Fish. No menor ha de ser la comprensió de la Mercè, que aquest cop havia intercanviat el Hippy per l’Ona de la Mònica del Neo Reus. Totes dues se les van veure i desitjar per tal de compenetrar-se amb els nous companys d’equip. D’una altra banda, jo vaig participar amb en Qumba i la Sioux, classificant també aquesta darrera per a la final de l’Open.

I llavors, si no us explicaré com va anar la participació dels estàndards a l’Open, quin és l’objectiu d’aquest escrit? Doncs no és un altre que anunciar-vos que en Qumba deixa de competir i es jubila de l’agility. No és per lesió o per falta de salut, sols és que ara per ara troba més divertit caçar un frisbee o jugar amb una pilota que intentar entendre què l’està indicant el seu maldestre guia.

Qumba, com la majoria de nosaltres es va iniciar a l’agility per casualitat. De la ma del seu company Harpo va ingressar en el Cànic ja fa un bon grapat d’anys. Aviat ja va mostrar comptar amb un caràcter especial. Sempre era l’últim a sortir de la classe d’obediència, no suportava allunyar-se d’en Harpo i ja mostrava una clara tendència a no tocar les zones i a prendre trajectòries virtuals en recorreguts improvisats.

Amb el temps i l’entrenament es va convertir en un competidor nat. Tot i les seves limitacions fisiològiques donà el 120% de la seva capacitat en qualsevol competició a la que assitia. Com a resultats més remarcables va quedar 3r per equips en la Copa Catalunya i 2n per clubs en 2a Divisió de la lliga catalana al 2015 i 3r en individual i 3r per clubs en 1a Divisió de la lliga catalana al 2016.

Però no és pel resultats que més destaca. En Qumba és i serà un company fidel, abnegat, i esforçat, com també és i serà testarrut, obsessiu, i reactiu. És com és i ja no el canviarem. Ara, un cop jubilat, es podrà regalar el plaer de criticar la resta dels equips recolzat còmodament darrera la barrera. “Amb aquestes zones no vas bé xaval, jo no ho faria així”… “Abans els obstacles sí que eren obstacles, no com els d’ara, que són de nyigui-nyogui”, etc.

En definitiva, a partir d’ara la seva màxima preocupació serà sortir disparat darrera del frisbee, que la menja estigui a punt a l’hora, i no perdre de vista a Sioux, que amb un guia com a Juanjo, ja es pot espavilar ben aviat.