Pistes espectaculars de l’equip de segona divisió
El passat diumenge, com gairebé cada cap de setmana, els agilitistes del Cànic vam decidir passar el dia prop de Reus. Estrenàvem el club Kronos i no hi podíem faltar. Segona divisió va començar amb bastant retard, quasi 2 hores més tard de l’hora que estàvem convocats, així que varem tenir temps de conèixer les rodalies del club i gaudir dels cafès del bar. Érem quatre representats, tres standards: la Collie, en Morgan i en Hippy …tots ells una mica “pirats” i una toy, la Nina, que encara que petitona, te més seny que tots els grans junts.
El primer recorregut va ser l’agility. Era un recorregut assequible si el Morgan fes el quiet, si la Collie anés controlada i si el Hippy toqués alguna zona. La Collie va ser la primera en sortir, va fer un bon quiet i molt bon recorregut, molt controlada per Sam i unes zones estupendes a balancí i passarel·la. Després sortia en Hippy, amb un quiet curtet però per culpa de la guía i va fer una pista molt seguida i molt compenetrat amb la Mercè. I ara en Morgan, quin crack de gos, quina potencia a pista, és espectacular. Doncs si, en Morgan ens va deleitar amb una pista genial i amb unes zones impecables. I per últim, la petita del club, la Nina, que va fer la pista ben ràpida, seguint perfectament les indicacions de la Diana, i fent una rampa i passarel·la molt, però que molt bones.
Pensareu que tot va anar rodat, que vam fer 4 zeros meravellosos… doncs no! No pot ser tot tant perfecte, no tindria gràcia…. La Collie va tirar algun pal i la zona de la rampa va quedar bastant lluny de les seves potes davanteres abans de que saltés. En Hippy va fer el mateix que la Collie però a la passarel·la. En Morgan no va aguantar quiet ni ¼ de segon i es va eliminar al tercer obstacle i la Nina, literalment, va sortir volant del balancí i va tirar algun palet.
Després tocava el jumping, que més que un jumping jo el definiria com un running. Apart d’un petit giravolt al principi, eren rectes amb túnels, més túnels en rectes i acabava amb una fulminant recta de 5 o 6 salts seguits, incloent com a penúltim obstacle un fantàstic salt de longitud. Estava clar que el jutge volia posar a prova les nostres cames i pulmons. La primera en sortir va ser la Nina que, com sempre, va fer molt bona pista i va agafar bastant velocitat, llàstima que al final de la interminable recta va tirar l’últim pal. En Morgan va sortir sense fer el quiet però això no va afectar gens a la Eli, fent aquest running a zero amb un temps gairebé imbatible. La Collie va començar la pista tirant el segon salt, però a partir d’aquell obstacle ens va oferir un running rapidissim i amb una recta final espectacular. I per últim en Hippy, que al tercer obstacle va fer un canvi cec a la Mercè … si ..si.. ell va fer el canvi cec , perque la Mercè estaba fent un pivot, en Hippy li va passar per darrera anant directe al primer túnel i corre que corre, túnel amunt… túnel avall, cames movent-se a la màxima velocitat possible per la guía, una recta amb 3 “segueix-hop” a distància, acabant el Hippy la pista cinc segons abans que la Mercè … i a 0!
Al final la Collie es va guanyar un merescut quart lloc a la final i la Mercè i en Hippy van tenir la oportunitat de fer un segón lloc, acabant la última pista del 2015 pujant a podi.
Bones festes a tots!!! Bon any!! I us desitjo a tots molts punts i podis pel proper 2016!!!
