Podi d’en Panx i debut de la Maggie
Dissabte es va aixecar un dia més aviat complicat per la família agilitista. Plovia a bots i barrals però com que les competicions no s’anul·len ni per amenaça tornados alguns dels nostres representants de grau I van dirigir-se a La Roca del Vallès, al Club d’Agility Marvi, per caure a les mans del jutge Albert Ulldemolins.
Grau I
Debutaven la Maggie, la border collie, i en Joan Carles; acompanyats per 2 equips apassionats del grau I, en Panx i en Toni, i en Morgan i l’Elisenda..
En la primera pista, la Maggie va sortir una mica afectada pel canvi de club, el vent, la pluja i la situació nova i va ser eliminada al acumular tres refusos doncs anava passant obstacles pel costat, tot i això van completar la pista fins al final. En Morgan, que sortia tot seguit, la va liar. En el prering ja estava molt neguitós i bordant i va seguir en la mateixa línia a pista. A més, va mantenir en el que ja és un patró en ell i es va eliminar en un túnel que no tocava fer. En Panx va voler compensar els seus companys estàndards i va completar la pista a 0, tot i que algun moment de despiste del gos va fer que el temps fos més gran del que ens té habituats aquest super enano, però com què és un equip ràpid, fins i tot s’ho poden permetre.
La Maggie, a la segona pista, amb el terra ja ben enfangat però ja amb l’experiència de la novatada superada, va anar molt i molt més bé. Va realitzar-la seguida i segura amb sols un refús al salt de longitud. En Joan Carles per això, es va emocionar abans d’hora i va recompensar amb menjar a la gossa just desprès de l’últim salt, el que el va provocar que l’eliminessin. Però bé, tenint en compte la diferencia de pista entre la primera i la segona mànega, bé es mereixia la Maggie el seu premi! En Morgan, tot i que més tranquil, va tornar a eliminar-se (que raro!) però per no fer-se pesat, en lloc de fer-ho en un túnel, va abordar la longitud al revés. En fi, l’estimem tal i com és, a favor seu val a dir que la rampa va ser la millor en mesos. En Panx va tornar a clavar-la i va fer una fantàstica pista amb un sol refús. Això sí, desprès d’haver anat a saludar l’afició durant una bona estona abans de començar i es que en Panx no només és bo, és molt simpàtic, però no sé si en Toni va valorar molt la seva sociabilitat en aquell moment. Finalment, aquest equip va pujar al podi de grau I en primera posició, molt merescudament.
Toni, ara que has fet el primer punt, els dos que falten cauran ben ràpid, segur! Enhorabona!
Felicitats pel debut, Joan Carles! Les condicions no eren les més favorables i ho heu fet genial!
Preagility / agility senior
A continuació es va dur a terme una mànega per a gossos retirats, que encara no competien o que competien amb un altre guia perquè poguessin provar pista. En aquesta categoria van participar la Berta i la Fusa, i en Xavier amb en Morgan i en Drac.
La pista era un recorregut de 19 obstacles amb els pals a midi, sense zones, amb l’eslàlom opcional, i un pèl més complicada del que es sol trobar en les pistes d’aquest tipus. La Fusa i la Berta van començar amb un quiet molt envejable i van anar avançant en pista amb molta fluïdesa, l’eslàlom va ser un moment crític però a la tercera vegada la gossa el va fer d’una tirada i van seguir molt contentes i tranquil·les. El final de la pista era complicat i van fer un refús en un punt on l’equip va anar a abordar l’obstacle massa diagonalment, tot i així van continuar fins al penúltim salt on la Fusa el va fer del dret i del revés, eliminant-se. Un fantàstic predebut noies, i esperem veure-vos aviat corrent, oficialment.
Tot seguit van aparèixer a pista en Xavier i en Drac, que van començar animats i segurs, però en Drac això de fer una pista sense zones no ho veia clar i va abordar una taula i una rampa que no s’havien de fer… Com que és un gos molt maco, li perdonem. Per últim en Morgan, si si, en Xavier es va atrevir a treure a la bèstia i, per sorpresa de tots, van fer la pista a 0, fluïda i maca. Això els va permetre pujar al podi d’aquesta categoria en segona posició alegrant el dia a en Xavier i l’Elisenda i sobtant molt al personal que mirava i que ja es coneixen a l’element en qüestió.
Elisenda (Drac/Morgan)
