Precipitació, creativitat, desdemòria… però resultats
Dissabte, ens iniciàvem amb una pista d’agility assequible, però de córrer.
La primera a trepitjar la gespa va ser la Quimera que va fer una pista molt ràpida, però es va saltar la passarel·la.
La Lluna i en Robert, van decidir fer un “cruce de miradas” qual duelo de l’oeste amb el jutge. En Robert portava la gossa en braços i esperava que el jutge li donés la sortida. El jutge esperava que en Robert deixés la gossa a terra per xiular … I així van continuar fins que el nostre bandoler es va rendir al xèrif. En Robert va deixar la Lluna a terra, però en sortir estava mal encarada i va eliminar-se entrant a un túnel, en lloc de pujar a la passarel·la. La resta de la pista va ser molt ben gestionada amb punts de creativitat del guia, entre ells, canvis davant i després de la rampa per demostrar que és el més original del grau.
La nostra representant alta, la Brisa, va fer una pista molt maca, però es va eliminar perquè no va corregir adequadament una falta a l’eslàlom.
En el jumping, la Quimera va tornar a donar-ho tot i encara que la seva guia va posar-se-li pel mig uns quants cops, va aconseguir treure’s la pista a 0, aconseguint pujar a podi en tercera posició.
La Lluna i en Robert, ja havien après la lliçó i van començar la pista a terra. Assolit el més complicat, van obtenir el zero sense problemes.
La Brisa, va decidir que aquell dia, els eslàloms no li venien de gust i va refusar-lo. L’Eugènia devia somiar amb els pals, aquella nit.
Diumenge, ens vam tornar a trobar els mateixos. Aquest cop, estrenava la pista la Lluna i en Robert, ja còmodes amb les seves sortides. L’equip va resoldre molts dels intrigulis de la pista, però amb un refús i una falta a la passarel·la.
Tot seguit, la Quimera o més aviat, la seva guia van demostrar que encara estaven una mica verds. La gossa va començar amb moltes ganes i no va ser capaç de frenar prou al balancí, fent una falta. L’Elisenda va decidir repetir-lo i van ser eliminades, la resta de la pista van fer-la amb punts on es van obrir massa, però que van servir d’aprenentatge.
La gran Brisa va sortir una mica més desinflada i malauradament va tornar a fallar l’eslàlom.
En el jumping, l’Elisenda i la Quimera van anar més compenetrades i van aconseguir un 0. En Robert i la Lluna, no volien ser menys i van petar-ho a pista, fent un PA i pujant a podi en tercera posició.
Aquest cap de setmana l’Eugènia i la Brisa, portaven la maledicció de l’eslàlom i van aconseguir trencar-la, però després un rere mal gestionat les ha eliminat.
Ha estat un bon cap de setmana amb la companyia d’en Zasca i en Buddy, i els seus respectius humans i que ens deixa a cadascun dels equips deures per a treballar.
Fins a la pròxima!
