Segon dia al KC Festival: Morgan primer
A aquestes alçades, després d’un parell de dies per aquí, ja ens hem adaptat força bé a l’horari i al clima britànic. Pel que fa a l’horari és estrany perquè tothom es lleva molt d’hora però, com al final anem a dormir molt aviat (i a més aqui és una hora menys que a casa) no se’ns fa tan estrany. Pel que fa al clima, especialment en aquesta zona interior, és fàcil: simplement és imprevisible. Pot fer sol, al cap d’un moment vent, després ploure, un vespre fresquet i més fred a la nit … o bé tot completament al revés.
Pel que fa a la competició, alguns, com l’Ela tenien dos recorreguts a primera hora i per tant dos reconeixements abans de començar. No els hi ha anat malament, han fet una pista a zero i en l’altra, per error del guia, una refusada.
En Loki avui només ha fet una pista perquè fa un parell de dies, en el viatge de pujada, es va fer mal a una ungla. En aquesta pista, però, ha fet el balanci a la primera i ha tocat perfectament la passarel.la, això si, a la segona. En qualsevol cas tot un exit pel petit salta-zones.
La Striptease també ens ha fet gaudir amb unes grans pistes ni que amb petits problemes com algun pal o un doble al final. Cal dir que ha estat practicant el quiet en competició i que n’està prou contenta.
En Jordi avui no competia amb en Donal però li han deixat fer algunes pistes amb en Denis, un border molt jove i ràpid que també l’ha posat a prova. Amb la Vipper ha fet unes pistes espectaculars: amb un super balanci i unes zones molt bones. Ni que al començament se li ha fet estranya alguna passarel·la ho ha acabat superant per si mateixa. També a la primera pista no ha volgut fer la roda però a la següent ja l’ha fet sense problemes. Tot això ho ha arrodonit amb un jumping amb un temps boníssim.
Pel que fa a l’Elisenda, en Drac va fer totes les pistes a zero, cap novetat. El que si que ho és, i grossa, és que en Morgan, si en Morgan, va guanyar una mànega d’agility amb més de 150 competidors! Una recompensa ben merescuda al treball de l’Elisenda que, com tots sabem, ha estat i és molt intens.
No ens podem oblidar de la Lluïsa que amb la Molly participava en grau 1 i en les proves especials del Young Kennel Club per joves conductors.Todes dues s’ha portat com unes campiones i han anat completant recorreguts fins arribar a classificar-se per la final del YKC al ring central amb tots el públic. La Lluïsa ha demostrat la seva perseverància i la Molly la seva empenta. Tot un éxit per totes dues. La nostra enhorabona i a seguir millorant!
