Torneig d’estiu 2011
Cada any, amb una excusa o una altra, organitzem un torneig social d’estiu que ens permet cobrir el forat en que no hi ha lliga. Aquest cop, si ens despistem, el fem fins i tot abans del final de la lliga. L’excusa ha estat una invitació de l’Ajuntament de Montcada per ensenyar que és això de l’agility i que fan els nostres gossos dins el marc d’un acte relacionat amb la tinença cívica de mascotes i amb la col·laboració de l’associació animals sense sostre.
Aprofitant aquesta circumstància hem muntat una competició oberta a tota la gent del club, de fet hi han participat fins i tot la Tai i en Qumba que tot just acaben de “jubilar-se” del grup de cadells. Pels debutants hem plantejat com a primer recorregut una sequència de salts i tunnels seguints que ja era un repte prou interessant per ells, pels més iniciats una pista més complexa amb alguns canvis de mà i algun obstàcle que no calia fer pel mig i pels que ja competien una pista amb totes les de la llei. Després d’aquest recorregut un jumping -el mateix per tothom- completava el criteri de classificació final.
Els debutants han fet pistes molt bones però sempre hi havia algun pal que queia o algun refús per passar de llarg un obstàcle (per això son debutants). La prova combinada se l’ha endut la Laura amb la seva beagle Kira gràcies a tenir el millor temps d’entre els que compartien el número de penalitzacions. No en tenim cap foto, si algú ens en pot fer arribar una, us ho agraïrem (i ella també).
Entre els que ja van més avançats però encara no competeixen hi ha hagut també bones pistes (com les de la Uma o la Noa) però al final ha comptat més la fiabilitat i el trofeu se l’ha endut la Verònica amb la Mia. Deu n’hi do l’evolució que ha tingut aquesta gosseta desde que va arribar al club!
Entre els competidors, gràcies a les bones entrades a l’eslàlom i una conducció acurada s’ha imposat en Jordi amb la Nit, tota una campiona ni que ja estigui gran.
Entre la mànega d’agility i jumping, l’equip de dog dancing ens va fer una demostració de les seves habilitats amb una música que feina venir ganes de possar-s’hi. S’ha de reconeixer que cada cop ho porten més treballat. Els demanem de nou disculpes per que, degut al poc temps que varem tenir al final, no van poder fer la segona actuació que havíen preparat.
El final de festa que tothom esperava i que, com acostuma a passar, va captar l’atenció del públic, va ser la prova KO en que dos gossos corren en paral·lel i passa a la següent ronda el que acaba abans. Tota la gent del club estava preocupada per amb qui haurien de còrrer pel que varem començar per sortejar les parelles inicials. A partir d’aqui, sobre un recorregut en que es podia triar si es feia salt a la anada i túnel a la tornada o al revés, era questió d’anar fent pistes. Algun dels favorits va caure aviat però, per altra banda, molts dels que no ho eren van arribar bén lluny. El cas més evident, el de la Mam i la Noa que, amb una efectiva conducció a distància i una gran velocitat, van anar guanyant cada prova fins plantar-se a la final contra la Montse i la Nit. Bo i que finalment va guanyar la Nit, la Noa, els seus entrenadors i seguidors poden estar bén contents.
Després del lliurament de trofeus, tornada al club per desar els obstàcles i un dinar tardà a un wok on no varem aconseguir acabar-nos tot el que tenien.
Molta calor i feina però, un cop més, ho varem passar molt bé. Gràcies a tots els que vareu ajudar a fer-ho possible.
