Viatge Anglaterra 2009

Racó a la plaça des Quinconces

Refrescament col·lectiu a la plaça de la Borsa

Bordeaux

Es una gran ciutat i tot just varem veure una mica la vora del riu, l’anomenat Port de la Lluna per la forma que fa el riu on hi fondejen vaixells. Ens va impactar molt la plaça en que hi ha una petita capa d’aigua on els ciutatans hi passegen per refrescar-se i els nens hi juguen. De tant en tant s’activen uns sortidors amb aigua polveritzada que afegeixen un punt d’interés al tema.

Carrer principal

La península amb la fortalesa

Mont Saint-Michel

Es un clàssic del turisme de la costa atlàntica però no se us acudeixi anar-hi a l’Agost, especialment si és portada de la la revista Geo del mes. És maco però si hi heu d’anar en temporada alta, aneu-hi ben aviat. Quan varem marxar la cua per acostar-s’hi feia por.

Le cap nez blanc

Detall de les costes atlàntiques

Les costes de Bretanya

Aquestes costes pedregoses, amb petites cales on el nivell del mar varia bruscament i on el vent és una constant, tenen quelcom d’especial. Pot ser el paisatge tan canviant, la llum del capvespre o la tranquilitat que s’hi troba. Es un bon mirador sobre el canal i el constant trànsit de vaixells.

Precisament per aquesta ubicació estratègica, les restes de les edificacions de defensa de la segona guerra mundial són per tot arreu. De fet estan integrades en el paisatge i s’aprofiten tant com a miradors com per a emmagatzemar-hi -ben protegida- maquinària agrícola. No es pot passar per aquesta zona sense trobar referències constants a tot el que hi va passar en aquells anys.

Cabina d’un Concorde

Un dels avions històrics

Museu imperial d’aviació de Duxford

Encara que sembli un tema poc habitual, fins i tot la gent del grup menys interessada en la tecnologia s’ho va passar força bé. És un gran museu on hi podem trobar des dels primers artefactes amb que es va intentar alçar el vol, fins als més moderns aparells passant per tots els models clàssics. Hi ha tot un edifici en que s’expliquen els fonaments del vol i un seguit d’hangars plens d’avions de totes les èpoques, alguns d’ells en procés de restauració

És interessant però molt gran. Cal comptar amb una bona estona per a fer-hi justicia.

Darrer pont abans de les vaques

El camí passa entre les granges

Camí pel riu Orwell

El comtat de Suffolk és part d’aquella Anglaterra interior i agrícola en que les granges s’integren en els grans prats i els poblets són molt petits amb cases que segueixen sempre l’estil tradicional. La regió està plena de caminets que la recorren i en aquest cas varem fer un tram del que segueix el riu Orwell en què es troben antigues rescloses, edificis de fa més de 500 anys (la propietaria del qual, per cert, ens va ajudar a trobar el camí) o prats plens de vaques (aquí ja varem decidir tornar cap al cotxe).

Bungay. Prop del castell

Somerleyton Hall. Façana principal

Edificis històrics

Els gran edificis històrics estan molt ben consevats i catalogats. S’ha de reconeixer el gran apreci que els anglessos tenen per la seva història i que els preus de les entrades als monuments ajuden a aquesta tasca de conservació. Hi ha un gran nombre de castells, palaus i mansions catalogats i que es poden visitar.

En general tots els petits pobles de la zona compten amb prou atractius turístics com per passar-hi una pila de dies fent descobriments.

Els pub formen part de la cultura anglesa

El que no hem explicat

Com sempre hem dit, la gastronomia també és cultura i aquesta regió també te un intçes cultural en aquest sentit. El millor és menjar als pub on es demana la beguda a la barra junt amb el menjar que es tria d’una pissarra (això sempre dona una mica més de marge a l’hora d’esbrinar que és el que ofereixen). El xai és bó (al forn, amb menta, …) i el peix rebossat (el clàssic fish & chips) també. La cervesa anglesa és una mica estranya però sempre ens l’han servit freda. La unitat: una pinta (que deu ser al voltant d’un mig litre).

També hem estat a altres llocs molt macos dels que no tenim fotos. Felixstowe, un peculiar poble al costat de la platja n’és un exemple. Un altre també, molt recomanable anant amb gossos, son els boscos de Rendlesham en que trobem un seguit de camins marcats en que s’intercalen altres punts d’interés. Si han sortit prou bé amb el mòbil ja us afegirem alguna foto fent el mico.