Zeros? Si però desaparellats
Un any més la prova de la Federació Catalana d’agility que organitza el club Ciutat Comtal ha estat organitzada pel club d’agility Girona a les seves instal·lacions al parc de la Devesa.
Els nostres representants en segona divisió hi eren a les 11 per posar a prova les seves habilitats. Els resultats han estat diversos però en general tots hem acabat contents amb els recorreguts ni que només hagi estat per veure com hem de seguir treballant.
Comencem pels gossos de mida gran. En Secun i la Lola han començat la jornada amb un agility a zero. Coneixent a la Lola, completar la pista segons les indicacions d’en Secun ja és en ocasions un éxit. Fer-ho sense cap error encara millor però si a més ho fa sense despistar-se i, per tant, a molt bon ritme i acaba en cinquè lloc de la mànega, doncs “miel sobre hojuelas”. En el jumping però, sobre un recorregut especialment ràpid, han tingut problemes amb un salt: el primer cop la Lola l’ha passat pel costat per seguir a en Secun i el segon l’ha anat a fer pel darrera precisament per la pròpia velocitat. En qualsevol cas, molt bones pistes per aquesta parella.
La Mercè i en Hippy han fet un agility a bon ritme però han penalitzat en les zones de baixada de la rampa i passarel·la que estan redefint actualment. Un jumping a zero els ha ajudat a arrodonir la jornada.
La Sioux, poc després, ha fet un agility similar al de la seva “germana” per quan també ha tingut penalització a la rampa (en aquest cas per molt poc) i la passarel·la. Després també ha fet un jumping a zero per tancar la jornada amb bon peu.
L’Eva i en Fish han fet una pista molt bona i efectiva, amb només una falta -per molt poquet- a la baixada de la rampa. Al jumping han tingut un recorregut brillant, dissortadament a dos salts del final, la sortida d’un salt en línia natural enlloc de tornant cap al guia ha complicat molt l’arribada al següent obstàcle: el salt de longitud. En Fish l’ha superat posant-hi potes però no ha pogut evitar tombar una peça de l’obstàcle. En qualsevol cas ha estat una actuació molt i molt bona d’aquest equip que acaba de pujar de categoria.
En el cas d’en Loki la seva actuació ha estat “en línia” amb la de les darreres setmanes. Pista perfecta i molt ràpida fins arribar al balancí que ha mirat de passar-se de llarg, després de sortir-se’n abans d’hora i després de despistar. Finalment l’ha fet amb “una mica” d’ajuda. Això si, ell no és gens rancuniós i al jumping, sense zones de contacte ni massa complicacions, s’ha marcat una pista a zero i ha guanyat la mànega però no només dels mini sino també sobre els gossos de mida gran. En Josep segueix confiant que algun dia s’entendran en això dels contactes. Ànim!
