Campionat del Mon sènior 2026
Aquest any el Campionat del mon sènior d’agility es disputava a Mannheim (Alemanya). Hi hem anat tres representants del Cànic: la Neus amb la Patum (que ja es va seleccionar també l’any passat), la Carme amb la Teniente O’Neil (que l’any passat va anar a Portugal però sense competir) i en Robert i la Lluna que s’estrenaven en la competició internacional.
Aquest any el Campionat del mon sènior d’agility es disputava a Mannheim (Alemanya). Hi hem anat tres representants del Cànic: la Neus amb la Patum (que ja es va seleccionar també l’any passat), la Carme amb la Teniente O’Neil (que l’any passat va anar a Portugal però sense competir) i en Robert i la Lluna que s’estrenaven en la competició internacional.
Tots teníem clar que el més important era passar-ho bé. Evidentment ho volíem fer tant bé com poguéssim (el precedent del segon lloc per equips de l’any passat pesava força) però érem conscients que el nostre premi ja era estar allà.
L’esdeveniment començava dijous amb la inspecció veterinària i el mesurament dels gossos. Com era d’esperar no hi va haver cap incidència però vàrem tenir la gran sorpresa que qui ens va fer la mesura oficial va ser la Marleen Haeneefstingels, una de les jutges de la prova de Vilallonga de l’any passat. Tant ella com nosaltres ens vàrem posar molt contents de la retrobada.
Al cap d’una estoneta teníem els entrenaments. Hi havia 4 pistes idèntiques, cadascuna a una alçada de salt i disposàvem d’un minut per gos. Com tots els nostres gossos son sociables, vàrem dividir la pista en dos sectors i així teníem dos minuts per dos gossos. Suficient per que els gossos coneguessin els obstacles i el terreny on havien de córrer l’endemà.
Més tard, cap a les 6 de la tarda, vàrem fer la presentació dels equips de tots els països. Cal dir que els equips espanyols erem els que fèiem mes gresca però bo i això ens va tocar aguantar sota la calor una cerimònia que no s’acabava mai.
El Campionat va ser una gran experiència, feia molta calor però sempre hi ha un gran ambient amb molt bona relació entre companys de tots els països i ens varen plantejar unes pistes molt bones.
Competició per equips
L’equip dels gossos petits, on corrien en Robert i la Neus, tenia la pressió del resultat del 2025 però després del primer recorregut se’n van alliberar perquè cap dels quatre gossos va aconseguir finalitzar el recorregut. Amb quatre eliminats ja no teníem gaire opcions a podi.
Potser això va ajudar a que l’endemà en el jumping sortíssim tots més relaxats i centrats. Vàrem aconseguir quadrar tres recorreguts de jumping, quedant classificats en el tercer lloc de la mànega. El nostre honor estava salvat!
Pel que fa a l’equip de gossos mitjans on corria la O’Neil no va tenir gaire sort en els seus recorreguts.
Competició individual
També hi havia la competició individual, on cal destacar l’actuació de la Neus i la Patum que van aconseguir completar les dues pistes sense errors ni que, com ens tenen acostumats, amb força patiment pels espectadors que veien com la Patum anava salvant “in extremis” diversos punts d’eliminació. Al final la seva solvència els va situar en desè lloc de la classificació general on hi havia 175 competidors de 35 països.
En mida mitjana, la Carme i la O’Neil també van fer un molt bon paper en la mànega de jumping on van aconseguir classificar-se en sisè lloc.
Tot plegat, una molt bona experiència dins un ambient competitiu però també de solidaritat i companyonia. Ara toca treballar per poder estar l’any vinent a l’alçada i a veure si s’hi pot afegir algú més.
