Debutant a 35°!

Sembla ser que la calurosa nit de Sant Joan va decidir acompanyarnos a Saragossa (l’Almozara). Un potent anticicló amb altes temperatures va formar part del nostre cap de setmana, de tal manera que feia una complicada gestió amb els gossos.

201806 Almozara AthosDissabte a les 7 de la tarda era el moment dels més in-experts. Vam començar per la categoria petita on teniem al Lerwick, com a bon representant del Cànic, que va aconseguir acabar una ràpida pista amb un total de dues refusades.

Seguidament, en aquesta primera maniga, era el moment del gran Jordi Boix amb Vipper, un binomi al que portem molt de temps amb ganes de veure fora dels entrenaments. Van realitzar una pista molt ràpida amb dues refusades tot i que van decidir autoeliminar-se per tal d’acabar de practicar un dels moviments.

Com ultim gos d’estàndar, l’Athos juntament amb Cristian que tocaven per primera vegada un paviment de gespa artificial força lliscant que els hi va jugar unes males pasades. L’Athos va sortir molt confiat i només arribar al primer salt ja se l’estava «menjant» per falta de tracció, poc després, abans del quart salt, vam tindre un altre ensurt ja que va lliscar amb el llom a terra per un parell de metres. Tot i això ell va seguir molt animat, amb ganes de saber quin era el següent obstacle. Finalment vam decidir repetir alguna seqüència per evitar possibles fustracións en aquets complicats paviments.

A l’hora de la segona mànega, vam començar pels més grans i el primer va ser en Jordi, que va obtar en no fer cas als numeros exposats a terra i fer-se una pista similar. Va sortir molt content i vam veure una Vipper centrada, marcant una pista d’excel·lent.

Seguidament l’Athos sortia amb una forta tensió en el quiet d’abans del primer pal, tensió que va rebre també el guia. Sonava que anava a ser una pista per oblidar i així va ser: dues refusades i un pal van formar part de la nostra pista.

Els petits tancaven la jornada de dissabte a L’Almozara, on el nostre petit, però gran, Lerwick va ser absorbit per un túnel abans de realitzar el quart salt. Tot i així, hem de dir que formen un molt binomi i que, dia a dia, s’els est notant una important millora.

Ja tots força més tranquils, vam marxar d’aquell club, amb el cap `ben alt i amb ganes d’entrar a pista el dia següent.

201806 Almozara LerwickUna calor asfixiant de 35°C seguia rebent als caniquillus en l’últim dia de competició a l’Almozara Desert Festival. Començava el petit Lerwick amb la Clàudia marcant el camí als seus companys amb una pista ràpida i segura amb refusada al número 7. L’Athos, ja més adaptat al sintètic, calcava la pista del seu amic i la Vipper va decidir que no podia ser menys i també va refusar el salt número 7, tot i que el Jordi, més expert, va eliminar-se en repetir la seqüència completa. Tot plegat, tres pistes ràpides i amb molt bones sensacions.

La segona mànega començava amb l’Athos, sortida en dinàmic i refusada al segon salt. Després va decidir tirar una quants pals però passar per on tocava. Aquest parell faran parlar! En Jordi i la Vipper, cansats de les moltes hores que portaven esperant ja que el Jordi havia jutjat els graus de competició, van fer una molt bona pista, tot i que, per no ser menys, també van tombar alguns pals. Finalment els tres dies de competició acabaven amb el Lerwick que, després de no respectar el quiet i ser eliminat per la cruel Clàudia que el va tornar a la sortida, va fer la pista a zero i amb el millor temps de tots els participants.

Tornem de l’Aragó amb la moral ben alta i amb moltes ganes de treballar!