La tempesta perfecta

Tothom n’estava assabentat. Els mitjans anaven plens aquests dies, el twitter del club de meteoròlegs esglaiats treia fum des de feia una setmana. S’estaven assemblant poc a poc tots els factors per un imprevisible desenllaç que hauria de produir-se el diumenge set de gener. El nucli tempestuós més actiu el situaven els experts a una zona propera a Sta Coloma de Farnés, a prop del Club d’Agility La Selva.

Els components de la segona divisió del Cànic, ansiosos de coneixement, volíem gaudir de tots els fenòmens que es poguessin produir i ens vàrem plantar ben d’hora al mateix nucli. Tal i com pintava el cel, no s’ho va voler perdre ni la Nugget, cadella inquieta, movedissa i pizpireta. Tal i com la va definir en Cèsar: “És com una petita llauna de Redbull”.

I ben aviat vam poder començar a gaudir-los. El primer fenomen va ser el jumping d’en Loki, guiat per en Josep. Loki és una tromba de vent, pràcticament un esclafit. Ràpid i àgil, giravolta amb destresa cap a on el condueix en Josep. De resultes, un altre jumping a zero.

A continuació, i fruit de  la tormenta que s’apropava van aparèixer els trons, no…, calla, que sona com baluerns, ah no, … espera, és en Hippy bordant quant entra a pista. Hippy és un fibló marítim, que saps a on és, però no cap a on anirà. Però aquest cop, amb un guiatge “dansaire” de la Mercè, no van fallar i finalitzaren el recorregut a la perfecció.

Els fenòmens no paraven de produir-se. Sense temps per respirar va aparèixer a la pista la Saya com una ràfega de vent huracanat. Obtenint una de les millors velocitats del jumping, sols va penalitzar per la inoportuna caiguda d’un dels primers salts.

Però la tempesta no sols venia acompanyada d’estridents fenòmens, el recorregut de la Lola amb en Secun es va veure desfavorit en caure sobre tots dos una espessa boira que els va penalitzar en diversos obstacles, i el resultat final no va ser tan bo com els que ens tenen acostumats.

Anava semblant que el temps s’encalmava, la pluja anava minvant, el vent afluixava i va començar a caure el xirimiri. La Sioux es com el plugim, que encara no és pluja però que anuncia la que està per caure. Gràcil, quasi sense despentinar-se va fer el jumping a zero, inclús traient-li unes dècimes al seu sorollós germà.

Com en altres fenòmens, quan sembla que s’està acabant, quelcom dona un toc d’atenció final. El retoc que assenyalava el final del primer front de diversos que haurien de passar per la zona va ser el remolí que deixava enrere en Fish al correr per la pista. No sé si per ser un gos d’aigües, o per l’arrissat del pel, però tal semblava que el perseguia una estela d’aigua girant al seu voltant. Després d’un recorregut impecable, Eva va patir el malson de qualsevol agilitista, una refusada en el darrer salt que el va allunyar dels primers llocs del jumping.

Com us he dit, la tempesta anava minvant, ja sols podríem contemplar els serrells que ens deixava, un agility accessible amb un parell de zones de control, i aquest cop sense balancí (a algú l’anaven a alegrar el dia). Un altre cop, el primer en sortir va ser en Loki, que, amb un bon recorregut, sols va fallar a la zona de la passarel·la.

La Lola, en estàndard, va maximitzar el seu prodigiós olfacte perdiguer i va trobar pràcticament totes les “xuxes” (imaginàries i reals) que havia a la pista.

El Fish no va poder superar una de les zones de control del recorregut, potser el va faltar enteniment amb l’Eva o més espai per girar.

La Saya va finalitzar un agility quasi perfecte (velocitat i zones), sols la caiguda d’una teula del mur que incorporava un gir de 180 graus les va penalitzar.

Quasi finalitzant en Hippy li va donar un alegrón a la Mercè, el primer running vàlid a la passarel·la en una competició. Una autèntica recompensa a l’entrenament i la constància.

La darrera, que no la última (bé, en aquest cas sí), va sortir la Sioux. L’equip que forma amb el Juanjo van saber combinar a la perfecció un estil de guiatge mandrós (un refús) i una certa desafecció a tocar la zona de la passarel·la (una falta).

A la fi, l’equip de segona divisió no vàrem poder encetar una tempesta perfecta, Però tampoc és el cas que fem una tormenta en un got d’aigua, tots sabem que darrera de la tempesta arriba la calma.