Àpat i passejada de gossos a Òrrius (setembre 2005)

Anem per passos. La prova va anar força bé, especialment pels més nous. La Ruth va fer el seu primer punt (potser el secret és que competeixi -com aquest cop- sense haver dormit), en Kaiser, la Kiss i la Micra també van fer un excel·lent , en Josep va guanyar… i teníem ganes de seguir amb la festa.

A més teníem dos convidats d’excepció: l’Ikumi (que l’any anterior havía guanyat al nostre club el Campionat del Mon del Pastor Belga) i la seva mare, la Michiko. Tots dos estàven passant uns dies a casa d’en Josep i la Neus abans de la seva participació al Campionat del Mon i van competir a la prova (de fet la Michiko va pujar al podi amb la seva gossa Sunday). Evidentment no podien tornar al Japó sense haver tastat el pa amb tomàquet o el xai amb allioli.

A més, teniem el lloc ideal, la pobra Elena -que entre setmana feia agility amb la seva gossa Chica- dedicava els caps de setmana a atendre clients al restaurant de la plaça d’Òrrius, prop del lloc de la competició.

Tot lligava per tant. Vàrem fer una reserva nombrosa a nom del gens sospitòs nom de Ferran Cinac (Cànic al revés) i vàrem anar cap allà provocant la lògica sorpresa de l’Elena.

Desprès de l’àpat, però, calia fer baixar el menjar i compensar els nostres gossos. Vàrem fer una bona passejada col·lectiva de gossos pels voltants del poble i, quan ja es feia fosc, vàrem tornar cadascú cap a casa (i els amics japonesos a la d’en Josep i la Neus).