Dogs in Need: divendres i dissabte
Dos dies més de competició: divendres el segon dia puntuable per la final d’en Morgan i dissabte el darrer per la Vipper. Per la resta pistes “normals” on pots aprofitar a treballar algun punt si cal o arriscar una mica més per mirar de fer un bon paper.
Han estat dies ben diferents (per allò del British weather): un amb una pluja espectacular i un altre amb un sol que fins i tot cremava.
L’ambient era festiu. Dijous, després de les finals dels petits ens en vàrem anar a un espectacle que va estar força bé i ja estem tots a l’expectativa de si algú aconseguirà classificar-se per les finals de diumenge.
Comencem, doncs, pels grans. En Morgan va fer un tercer en un agility i això, sumat amb els resultats del primer dia, li van permetre classificar-se ni que sigui justet per la final de diumenge en grau 5.
Pel que fa a la Vipper, que portava un primer lloc de dimecres, tots teniem la certesa de que sumaria més punts en alguna de les dues proves puntuables. La primera era l’agility, comença bé, arriba al balancí on no penalitza però a en Jordi no li acaba d’agradar com l’ha fet. No serà capaç (vàrem pensar), doncs si: li va repetir la sequència amb el que va aconseguir un bon balancí però eliminar-se a la mànega.
Bé, segur que fa un bon jumping i consolida el seu lloc, vàrem pensar. Doncs si que va fer un jumping sense errors i molt ràpid però pel camí es va deixar tres pals a terra. Així que cap punt extra als 50 de dimecres. Serien suficients? Tots pensàvem que no però resulta que si, que al ser dels més ràpids de 50 punts encara va tenir accés a la final.
Pel que fa a la resta de participants del Cànic tot normal. L’Ela fent zeros a moltes proves i eliminant-se quan la Neus volia esmenar alguna cosa. Només en algun cas va despistar un pal en un eslàlom però també hem de dir que va endur-se una roseta en un jumping. En Drac fent zeros a i fins i tot fent un tercer lloc en un agility i, finalment, en Loki saltant zones i tombant pals.
En resum, després de molts anys venint a Anglaterra és el primer cop que classifiquem no un sino dos gossos per la final. Diumenge haurem de marxar tard però valdrà la pena i, de fet, ja ho teníem previst així.
Després de dues setmanes competitnt, com cada any, acabem amb un munt de trofeus i rosetes. A veure si encara en podem afegir alguna més de la final, com a mínim segur que tindrem la de finalistes.
Demà, després de les finals, tocarà recollir la paradeta i acomiadar-nos dels nostres amics anglesos (i galessos, escocessos i irlandessos) fins l’any vinent. Han estat uns dies molt intensos però ja tenim també molta il·lusió per tornar cap a casa i veure la nostra gent.