Fins sempre Morgan
En Morgan és un gos dels que no pot deixar indiferent. La seva energia en pista, la seva tenacitat (fins i tot en fer allò que no tocava) i la seva empenta sempre han causat sensació i molts adeptes entre pùblic i altres competidors.
Els doberman no son la primera opció per fer agility, com diu l’Elisenda “tenen el cervellet molt petit”. Però ja sabeu que es tracta de fer agility amb el teu gos i cadascú te les seves preferències, fins i tot en algun cas reincidents. En aquest cas l’Elisenda, després de l’experiència amb l’Iru, tenia clar que volia tornar a fer agility amb un doberman. Les xarxes d’acollida la van dur fins a en Morgan, en aquell moment a uns centenars de kilòmetres d’ella.
Com era previsible, agafar la pràctica en l’agility, centrant-se en el recorregut i moderant el seu ímpetu no era una tasca senzilla però l’Elisenda tenia clar com fer-ho. Com a resultat en Morgan va anar completant circuïts i progressant de nivell. Va arribar a competir en primera divisió, va representar al club en la Copa Catalunya i va quedar seleccionat pel Campionat d’Espanya per equips. Es un gos molt popular tant aquí com a l’estranger (de fet, a Anglaterra te molts fans).
Poc abans del confinament, en Morgan no es va trobar del tot bé en una prova. Els veterinaris van recomanar que deixés de competir per fer una vida més reposada (si és que això és possible en ell) però han anat sortint altres problemes que finalment se l’han emportat.
Tot el nostre suport, en aquests difícils moments, per l’Elisenda, en Xavier, en Jordi. Ha estat una gran pèrdua, és cert que el record d’en Morgan sempre estarà amb nosaltres i amb una gran part de la comunitat agilitista però també és cert que el trobarem a faltar.