Podi de la Mia i punts per la Lola

Abans que res, perdoneu-me el retard. Durant aquests dies he estat buscant els apunts que havia agafat durant la prova. Avui he descobert que la Lola els tenia en el seu jaç tot rosegats, inservibles, ni un boci ha deixat. Així es que he de tirar de memòria… No cola, oi?

Aquell 26 de març, qui representava el Cànic en grau 2 era en Marc amb la Mia i en Secun amb la Lola:

Abans de començar a explicar com va anar la prova, dos consells:

  • MAI vocalitzeu un pensament negatiu. Per exemple: ¨imagina’t que et fa una pista a zero i en el penúltim obstacle, que és la passarel·la, et fa el salt? Noooo!, ni pensar-ho!
  • MAI arrancar sense mirar i escoltar el xiulet del jutge. Noooo!, orelles atentes!

El Jutge Eduard Bonet ens va plantejar unes pistes ni difícils ni fàcils, eren justes pel nivell de grau dos.

LolaMia

El binomi Marc&Mia van fer un jumping a 0. Un punt ben merescut que al final els va dur al segon lloc del podi.

A l’Agility tot anava bé fins que va arribar al penúltim obstacle. Nervis? Premonició? Karma?. La qüestió es que la Mia li fa el “saltet” en la passarel·la. Una gran llàstima per que la conducció va ser perfecta.

El binomi Secun&Lola en el jumping van sortir massa concentrats, tant que van arrancar abans de…. Tot i tenir una segona oportunitat, els nervis els van trair. Eliminats per fer una pista de collita pròpia.

A l’agility va ser l’altre cara de la moneda. Tot molt fluid. A la passarel·la, va deixar l’ungla de les potes de darrera, en la zona. Justet, justet, però un ben merescut. PV.

I ara l’opinió de la Lola: em diu que no la posi com a excusa de la meva tardança… tota la raó.

Ens acomiadem?

A reveure, guau guau…